Enquestes al blog

Durant el mes d'abril vam tenir activa una enquesta al voltant de la utilització d'un aula virtual (Moodle) per a la classe d'Informàtica.

Només la vau respondre 10 persones, suposo que perquè acabàvem d'estrenar el blog i encara no estàveu familiaritzats amb aquest espai.

Malgrat les poques respostes, farem un resum dels resultats i a partir de les dades podeu respondre aquest missatge donant la vostra opinió sobre el tema.

Títol de l'enquesta:
Si utilitzes un aula virtual (moodle) per a la classe d'Informàtica, què opines?
Respostes:

• Em sembla molt útil, m'ajuda a organitzar-me 7 (70%)
• És útil, però em resulta incòmode haver d'entrar per mirar res 3 (30%)
• M'és indiferent, entro molt poques vegades 0 (0%)
• No hi entro, no la considero necessària 0 (0%)

La tendència és positiva però ens agradaria tenir més impressions de la vostra experiència amb l'aula virtual. Podeu escriure la vostra opinió responent aquest missatge en un comentari.

I encetem una nova enquesta, ara relacionada amb les últimes acampades a les places de moltes ciutats. A veure si participeu. La teniu a la dreta de la pantalla.

A sota hem afegit un vídeo que explica de manera molt senzilla como s'ha passat de la bombolla immobiliària a la crisi. Mireu-lo i digueu el que penseu.

Font de la imatge

Les xarces socials

Jo crec que les persones sempre hem tingut la necessitat de comunicar-nos i de saber. Això s’ha fet de diferents maneres al llarg de l’historia. L’invent de la impremta va ajudar a difondre el coneixement i les idees. Posteriorment la premsa va ajudar a ampliar la informació general, la local ja era un altre cosa. Aquesta es feia primordialment a traves de la parla.

En la meva infància, principis dels cinquanta, quan encara no havia arribat l’era de la tecnologia, m’hen recordo dels veïns reunits als capvespres d’estiu parant la fresca, de les dones en el safareig públic, els solells a l’hivern, sempre compartín llargues estones de conversa. A gairebé tots els pobles hi havia el cafè o un casino que també era un punt de trobada per a la tertúlia. Qui no ha sentit a parlar dels 4 gats a Barcelona, un lloc de tertúlia de grans artistes del modernisme. De tot això en sortien idees, projectes, coneixement, amics o enemics, etc.

En pocs anys l’húmanitat a anat inventant nous aparells que han transfomat o canviat el comportament de la gent, el cotxe, el televisor, la rentadora, la compra en una gran superficie i fins i tot la competitivitat en la feina ens han anat fent mes individualistes.

Durant un temps la informació I l’opinió l’hem trobat básicament en la TV. La radio i la premsa escrita segueixen essent mitjans importans però no tan. I el que si es cert es que aquesta informació i idees que ens donen sempre tenen una única direcció, de d’alt a vaig, i per les causes que ja he comentat anteriorment no la contrastem amb ningú.

No obstan des de l’entrada d’internet i amb internet les xarxes socials, facebook o twitter, aquestes tornen a posibilitar un nou canvi en els costums i la manera de fer de moltes persones, assossiacions, empreses, etc..

A partir de les xarves socials la informació, el coneixement o les idees es poden escampar de manera mes transversal, o si es vol, de manera mes democràtica, doncs un te la possibilitat de comunicar-se amb molta gent a l’hora, rebre i generar informació, contrastar opinions, coneïxer noves persones o trobar vells coneguts. Una cosa important de les xarxes socials, des del meu punt de vista, es que no tenen fronteres i la barrera que podrien suposar els idiomes s’esvaeïx ràpidament quan un te curiositat i interès.

Al principi he parlat del safareig public on tot es deia i tot se sabia. No se si dic una bajanada però jo penso que les xarxes socials son un gran safareig on hi cap tota l’humanitat.

Son importans les xarxes socials? Que poden fer? Per que serveixen? Com a mínim i ha dos Srs., un de Tunez i l’altre d’Egipte que s’ho deuen estar preguntan.

Com entrar-hi, com moures per allà i com sortir-ne sense haver-hi pres mal se n’encarrega el nostre mestre Sr. Joan Padros.

Hem celebrat el Dia del Llibre a la Freire

Igual que cada any des de fa molt temps, a l'escola hem volgut dedicar uns dies a fer més present el món de la lectura i els llibres entre nosaltres.
Com que enguany el dia 23 d'abril ha caigut al mig de les vacances, hem distribuït diferents activitats al llarg del mes i hem concentrat els actes més importants durant la primera setmana de maig.

Per començar, vam recollir frases relacionades amb la lectura i els llibres i les vam escriure en uns taulers virtuals. És un sistema senzill que permet la participació de moltes persones en línia, sense necessitat de registrar-se.
Això va permetre un treball de cerca a Internet i de distribució de les aportacions als taulers. El primer va estar ple de seguida. El segon encara té espai lliure per si algú vol col·laborar.
A més, en vam disposar un tercer per a les frases relacionades amb qualsevol altre tema.

El dia 21 de març és el Dia Internacional de la Poesia, que aquest any 2011 va estar dedicat al Japó en solidaritat pels greus desastres que ha sofert el país. Amb aquest motiu, alguns alumnes de classes de llengua van elaborar uns haikus, que és un tipus de poemes molt curts i senzills típics de la poesia tradicional japonesa.

El curs passat es va recuperar el Concurs literari, que no es convocava des de fa uns quants anys. A l'edició d'enguany hi ha hagut una més gran participació i ha estat una oportunitat de facilitar l'expressió escrita a tothom que ho ha volgut. Durant els propers dies penjarem els textos per què es puguin llegir.

Alguns grups d'Informàtica Inicial i de Competic 1 han elaborat punts de llibre amb imatges i textos que han buscat per Internet o que s'han inventat. Això, a part de ser una pràctica de les activitats a l'aula, és un bon record o un detall per regalar. Té l'avantatge de què es pot personalitzar, fins i tot amb fotos pròpies.

L'intercanvi de llibres sempre concentra l'atenció durant uns dies en què es poden portar a l'escola aquells llibres que ja hem llegit i que decidim cedir per què algú altre pugui gaudir de la seva lectura. Per cadascun s'obté un val que es pot bescanviar per un altre llibre el dia de l'intercanvi. La taula on s'exposen tots els exemplars fa molt de goig.

Ens agrada compartir les opinions sobre els nostres llibres preferits. Per això aprofitem aquestes dates per crear algun espai on poder parlar-ne. L'apartat Recomana un llibre aquesta vegada ha estat un lloc virtual que va acumulant pàgines a mesura que es van enviant comentaris. Entre els llibres recomanats hi ha molt bones propostes.

El plat fort de la celebració va tenir lloc el passat dimecres 4 de maig a la tarda. En primer lloc, el grup de teatre de l'Associació del Personal de "La Caixa" ens va oferir el muntatge escènic amb poemes de Miguel Hernández anomenat "Me llamo barro". Va ser un recital que va recórrer la vida i l'obra del poeta, amb una selecció de les composicions més rellevants. L'any 2010 es va commemorar el centenari del seu naixement.

A continuació, vam tenir la sort de veure la posada en escena d'una peça de dansa contemporània a càrrec de Judith Alonso, Anna Maria Lorenzo (dues alumnes del grup de Preparació per a la Prova d'Accés als Cicles Formatius de Grau Superior) i Vanesa Carrera, que van preparar i interpretar el poema Elegía en la versió cantada de Joan Manuel Serrat. Una interpretació fantàstica que es pot veure en el vídeo accessible des de la pàgina web dedicada al Dia del llibre 2011.

Per finalitzar, es va procedir al lliurament de premis del Concurs Literari. Moltes felicitacions a les persones guanyadores i ànims a tothom per repetir el proper any. Agraïm al Jurat la seva col·laboració.

Espai web del Dia del llibre 2011. No deixeu de visitar-lo.

Moltes gràcies a tothom que ha col·laborat per fer possible aquest recull.

La joventut

La joventut és un període de la vida humana comprés entre els deu i els vint-i-quatre anys. És un sinònim d’energia i vigor que engloba aspectes con la maduresa física, social i psicològica; a més aquesta època comporta uns problemes que no sempre sabem resoldre.

En la meva opinió, els joves es veuen sotmesos a experiències novadores, hàbits i conductes que tenen riscos clars per a la seva salut; per exemple, podem anomenar com a més habituals el tabac i l’alcohol, també el consum de droges il·legals, però també, el més tràgic, l’ús de vehicles (primera causa de mort entre els joves). Tampoc hem d’oblidar els problemes relacionats amb la salut sexual i reproductiva.

Segons algunes informacions, els joves en general, es mostren exigents i rebutgen es maneres educatives clàssiques però, en contrapartida, tenen menys capacitat d’esforç. També exterioritzen la seva preocupació social a través de voluntariats i mostren una actitud positiva davant la societat amb tolerància; davant la diversitat mantenen un fort sentit de la transcendència; no rebutgen la família clàssica com a institució i tenen un alt interès pel progrés.

En el món laboral, entre els joves es poden combinar diferents situacions. Per una banda trobem nois que tenen un títol universitari o formació professional i que van ampliant els seus coneixements amb màsters i cursets. Aquest, poc o molt, bo o mitja, tenen possibilitats de aconseguir una feina.

Per altre banda el fracàs escolar i l’abandonament escolar constitueixen uns dels grans problemes que afecta els joves. Aquesta situació es complica amb l'atur juvenil que impedeix la inserció al mon del treball.

Un nou fenomen social són els “ni – ni” una nova generació la principal característica dels quals és l’apatia per fer alguna cosa productiva per les seves vides; aquest joves viuen mantinguts pels seus pares fins edat adulta.

La joventut té necessitat d’ajuntar-se amb els seus iguals i han importat una nova modalitat, “les tribus urbanes”. Una tribu urbana és un grup de gent que es comporta d'acord a les ideologies d’una subcultura, que s’origina i desenvolupa en l’ambient d’una urb o ciutat.

Les tribus urbanes es caracteritzen per mantenir una estètica similars entre diferents individus de la mateixa tendència. Solen anar acompanyats de conviccions soci-polítiques, creences religioses o, de caràcter místic, depenent del moviment o tribu urbana pertanyent.

Divina la joventut verdadera que s’esforça i rebutja la passivitat. Si hi ha voluntat hi ha camí.

Picnik

Picnik és un programa de retoc de fotos que permet personalitzar-les amb les plantilles que el programa té. Cal tenir en compte que tot i sent gratuït, té opcions de pagament que poden anar des de: 4,95 euros al mes, 19,95 euros als 6 mesos i 24,95 euros a l´any. Amb aquests pagaments tens possibilitats de crear composicions més boniques i sofisticades, Aquestes opcions són les anomenades premium.

Per iniciar el procés has d'anar a Picnik i carregar una foto, des d'una carpeta del teu ordindor o també ,depenent del que vulguis fer, pots descarregar-te una foto des de flickrcc.bluemontains.net.

Un cop carregada la foto amb la qual vulguis modificar al Picnik, tens diverses opcions que pots anar utilitzant segons les teves necessitats. A la pestanya crear tens diverses possibilitat. Per exemple: Passar d'una foto en color a una altra de color sèpia o blanc i negre etc, No obstant també hi ha opcions premium que no pots utilitzar per ser de pagament com abans he explicat.

També hi ha una opció en la qual pots afegir text, adhesius a la foto, posar marcs, decorar-les amb motius de Nadal, però com en els casos anteriors hi ha més possibilitats en les opcions premium. En la pestanya edita pots retocar, rotar, corregir el color, enfocar, corregir els ulls vermells, etc.

Una vegada tens la foto com t'agrada has desar-la. Per fer-ho, i depenent del que vulguis fer amb ella, has de tenir en compte la mesura o el pes de la foto.

La Freire

Quisiera explicar, aunque solo sea por encima, la historia, y la influencia que ha tenido La Freire, que es como se la conoce, en los barrios de Verdun, Roquetes, Prosperidad, La Guineueta, Trinitat, … desde sus inicios.

Partamos de la idea de que está situada en un distrito compuesto en su mayoría por personas venidas de otras partes del Estado y como todos los inmigrantes forzosos, de origen muy humilde y con pocos conocimientos escolares. En este contexto en los años 70 se inaugura la Escuela de adultos Paulo Freire, en el centro de Nou Barris con muy pocos recursos económicos y humanos. A pesar de ello, los vecinos la ven como una posibilidad para alcanzar los conocimientos que no habían podido adquirir cuando hubiera sido normal y enseguida tuvo una gran acogida.

Impulsada por los docentes y parte de los alumnos pronto se implica en las reivindicaciones vecinales. La incorporación de Rafael Juncadella (Rafa) a los pocos profesores, da un impulso a la escuela convirtiéndola en el motor de las reivindicaciones culturales de Nou Barris, creando un día de fiesta y lucha por la cultura popular, que después de treinta años todavía se celebra en el parque más grande del distrito y se la conoce en toda Barcelona como “La Cultura va de festa”.

Esto hizo que muchos de los habitantes de estos barrios nos engancháramos a la enseñanza, incluso primaria, en esta escuela.

Naturalmente, ha ido evolucionando y por suerte otras entidades y organizaciones han ido tomando el relevo de las reivindicaciones puramente vecinales, lo cual ha permitido que los profesores se puedan dedicar más a lo que les corresponde, que es enseñar.

Al mismo tiempo se han ido ampliando las materias que se imparten, modernizando los sistemas, con las últimas tecnologías, como pizarras electrónicas (aunque necesitamos más).

También necesitamos un ascensor que no tenemos, más y mejor mantenimiento de la escuela, y algún profesor, entre otras muchas cosas.

En este curso hemos cumplido treinta años y con el impulso del actual claustro de profesores, lo celebramos con una serie de actividades lúdico-culturales, recordando el pasado, valorando el presente y con la mirada en el futuro.

+Info

El sport i la cultura en la gent gran

Acabada la vida activa d'una persona el més important és no deixar-se arrossegar per la vida sedentària del "ara no faig res, ja he fet suficient" sinó dins de les teves possibilitats treballar tant el cos com la ment.

Els gimnasos estan preparats per a tot tipus d'activitat des de natació fins a caminar o fer classes dirigides de tonificació o ioga per relaxar-te.

També els ajuntaments t'ofereixen les seves instal·lacions i programen molts esdeveniments preparats perquè puguem gaudir caminant alhora que descobrint la bellesa que tant a la ciutat com als seus voltants hi ha.

Els avantatges són incomptables, mantens el teu pes, evites tots els petits mals, també redueixes el risc a altres malalties més importants com ara la diabetis, l'artrosi entre molts d’altres.

Per aconseguir això cal tenir una mentalitat oberta, no posar-te metes, ser constant, tenir molta voluntat i pensar que tenim molts anys per davant per gaudir de la vida.

L'altra faceta que no cal oblidar, tan important com la primera, és exercitar la ment. Aquí cal seguir els mateixos criteris que pel cos, de manera que no s’atrofiï.

Si pel cos l'enemic número u és la cadira, per a la ment l'enemic número u és la "caixa tonta"

A les ciutats hi ha moltes possibilitats d’activitats, començant per les biblioteques, la lectura és fonamental amb un ventall de temes. El cinema i la bona música també estan a l'abast de tothom.

Una altra activitat molt recomanable és l’adquirir coneixements com poden ser a través de conferències o cursets també amb un ventall molt ampli de temes.

El cos humà està format per matèria que no s'ha d'oblidar, però sobretot ens diferenciem dels altres éssers en què tenim Vida que també cal cultivar i mentre siguem capaços de gaudir de coses immaterials com pot ser la bellesa d'un quadre, una poesia, una simfonia o la companyia d'un altre persona sense demanar res a canvi, VIVIM.