dilluns, 2 de maig del 2011

El sport i la cultura en la gent gran

Acabada la vida activa d'una persona el més important és no deixar-se arrossegar per la vida sedentària del "ara no faig res, ja he fet suficient" sinó dins de les teves possibilitats treballar tant el cos com la ment.

Els gimnasos estan preparats per a tot tipus d'activitat des de natació fins a caminar o fer classes dirigides de tonificació o ioga per relaxar-te.

També els ajuntaments t'ofereixen les seves instal·lacions i programen molts esdeveniments preparats perquè puguem gaudir caminant alhora que descobrint la bellesa que tant a la ciutat com als seus voltants hi ha.

Els avantatges són incomptables, mantens el teu pes, evites tots els petits mals, també redueixes el risc a altres malalties més importants com ara la diabetis, l'artrosi entre molts d’altres.

Per aconseguir això cal tenir una mentalitat oberta, no posar-te metes, ser constant, tenir molta voluntat i pensar que tenim molts anys per davant per gaudir de la vida.

L'altra faceta que no cal oblidar, tan important com la primera, és exercitar la ment. Aquí cal seguir els mateixos criteris que pel cos, de manera que no s’atrofiï.

Si pel cos l'enemic número u és la cadira, per a la ment l'enemic número u és la "caixa tonta"

A les ciutats hi ha moltes possibilitats d’activitats, començant per les biblioteques, la lectura és fonamental amb un ventall de temes. El cinema i la bona música també estan a l'abast de tothom.

Una altra activitat molt recomanable és l’adquirir coneixements com poden ser a través de conferències o cursets també amb un ventall molt ampli de temes.

El cos humà està format per matèria que no s'ha d'oblidar, però sobretot ens diferenciem dels altres éssers en què tenim Vida que també cal cultivar i mentre siguem capaços de gaudir de coses immaterials com pot ser la bellesa d'un quadre, una poesia, una simfonia o la companyia d'un altre persona sense demanar res a canvi, VIVIM.

3 comentaris:

  1. José Mª, me parece una reflexión muy cierta y que la mayoría de las personas, cuando llegamos a estas edades nos lo planteamos, pero es muy difícil, porque como bien dices, se necesita mucha constancia.

    ResponElimina
  2. Estic d’acord en tot el que es descriu en aquest relat.

    El nostre cos, a l’igual que la nostra ment es complementen, i cal no deixar-los en repòs constant, en comparació; és com una màquina que si no la fas funcionar, amb continuïtat al llarg del temps, s’oxida i s’espatlla.

    Hem de procurar que això no succeeixi, ho tenim al nostre abast, i a la nostra voluntat, tan sols és posar-s’hi!

    La vida s’ho val!

    ResponElimina