Hem coincidit tres persones de la classe que hem viatjat al Pròxim Orient i ens hem posat d'acord per fer uns petits comentaris de les nostres experiències.
PETRA
Petra: l’anomenen “la ciutat de pedra”, va ser fundada pels Edomites i ocupada en el segle XV AC pels Navateos, la ciutat des de fora no es veu, hi ha la Porta de les Gorges que és el accés amb un recorregut anomenat Siq d’uns 800 metres serpentejat que forma un laberint de roques que pugen paral·lelament cap a dalt, el guia que teníem ens va ensenyar que a 1 metre del sòl al llarg del recorregut d’entrada hi ha esculpida una regata en la roca que és per on entrava l’aigua a la ciutat. Els navateos per conquerir la ciutat van tallar aquest subministrament; dins es pot llogar una calessa per a dues persones o un camell per la visita ja que fa molta calor, trobes a banda i banda que les roques estan esculpides tant les cases com temples, capelles amb pintures i els nínxols, també es pot llogar un ase i amb ell pujar al monestir perquè hi ha 1000 graons desiguals que fan que la pujada sigui esgotadora, a dalt al monestir hi ha un bar que és una mica car però allà pots descansar sobre catifes y coixins, després hi ha unes vistes precioses dels voltants, la meva experiència aconsella que si es pot es faci el recorregut a peu ja que es veu amb més detall tot.
Nosaltres vam visitar la ciutat en un matí, encara que si es pot com a mínim és millor fer-ho en un parell de dies, cal portar un barret, em va semblar un gran descobriment i una sort el poder visitar-la.
La meva estada a Jordània a part de fer turisme, tenia una finalitat terapèutica, l'estada a un hotel que tenia accés directe al Mar Mort ho permetia, així que cada matí a primera hora ben coberta de fang negre i a surar en aquelles aigües tant salades. Les postes de sol eren una meravella, i per la nit es podia veure a l'altre costat de mar les llums de Jerusalem, tot un espectacle.
És una ciutat a visitar després de Petra. Va ser ocupada pels romans l'any 63 AC i es va convertir en una de les 10 ciutats més importants de l'imperi. Ha estat amagada sota la sorra durant segles, va començar a ser excavada farà uns 70 anys, això i una bona restauració fan que siguin espectaculars les columnes, els temples, els dos teatres, la plaça oval, l'empedrat, tot plegat ens donen idea de l'urbanisme i la vida d'aquell temps.
Són una successió d'edificis i ruïnes coneguts en el seu conjunt com a “castells del desert”, alguns daten del temps dels romans, altres sembla que van ser ocupats pels nabateus, també sembla que pels califes eren llocs d’estiueig i per la caça. També eren utilitzats per les caravanes que feien la ruta de la seda.
Construït amb basalt negre, és un dels més interessants. La seva fama es deu a què Lawrence d'Aràbia va romandre a la fortalesa durant l'hivern de 1917, mentre tenia lloc la revolta àrab contra els turcs.
És un dels més ben conservats, l'atracció principal són les habitacions decorades amb frescs de motius de caça que han estat declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
És un important edifici de dues plantes, sense cap arbre al voltant, és gran, sembla una fortalesa, té moltes habitacions molt ben conservades al voltant d'un pati central.
És la capital del regne Haiximita, la seva població és d'un milió de persones, el que suposa la meitat de la població de Jordània, els seus carrers (sobretot els del centre) estan plens de mercats exòtics.
Els seus habitants presumeixen que és la ciutat més antiga del món, els historiadors remunten els seus orígens a més de cinc mil anys enrere, i en les múltiples excavacions efectuades al llarg dels anys, s'han trobat restes de civilitzacions anteriors tant musulmanes com romanes o fins i tot de l'Edat de Pedra.
Des de la Ciutadella la vista de la ciutat és impressionant i es pot visitar, entre d’altres monuments, El Temple d’Hèrcules, El Gran Temple d’Amman, El Museu Arqueològic.
És de destacar el Teatre Romà amb una capacitat de 6000 persones, la seva bona conservació permet utilitzar-lo per alguns esdeveniments avui en dia.
Pel que fa a la gastronomia el plat típic de Jordània és el Mensaf, elaborat amb arròs, carn de xai i salsa de iogurt, també és típic com en altres països àrabs el falàfel que són una mena de croquetes de cigrons.
Amman és el centre neuràlgic de Jordània i des d'ella comencen moltes de les excursions que es realitzen al llarg i ample del país.
Situat al sud de Jordània, és famós perquè allà va viure Lawrence d’Aràbia; no és un desert com els que estem acostumats a veure (sorra daurada, dunes i més dunes, tot sec...), la sorra és rojenca i groga i hi ha nombroses muntanyes sent la més alta Jabal Umm ad Dami de 1.854 metres.
Veure la posta i la sortida del sol és una experiència única. Dormir al desert també es una experiència interessant, les instal·lacions per als turistes, sense ser hotels de 4 estrelles, són relativament còmodes.
És de destacar l’hospitalitat dels beduïns que viuen en aquest lloc tant inhòspit.
Per tot l’exposat, i per les moltes sensacions que s’arriben a viure, és una visita que jo aconsellaria.
Ha estat un treball enriquidor doncs és una manera d'acostar-nos més entre els alumnes de la classe, canviant impressions i punts de vista sobre el viatge.
Josep Maria, Teresa i Eduard
