Molt sovint als fills, els sento dir "Quina sort tinc", yo a la sort li dic Sant Nicolau. També l'anomenen em de vegades "un bon àngel" o "estava escrit", però l'etiqueta més encertada és "el destí".
I el destí et coarta "la llebertat", ja que si passarà, facis el que facis passarà.
I aquí ve els canvis d'opinió que he tingut amb moltes persones sobre el tema.
I aquí entra, pro no etiquetar amb una paraula, el concepte de Llibertat.
Què entenc per Llibertat, i insisteixo no la paraula, és obrar el que la meva consciència em dicti.
Torna a sortir una altra parauleta, una altra etiqueta, consciència. I tornen les preguntes.
Què és consciència? i com és un concepte no té definició.
Però el que sí puc dir-vos que està per sobre del pensament que és aquest torrent de formes de pensar, formes de sentir, formes d'actuar, formes, formes, formes... i totes les formes són paraules i totes les paraules són etiquetes i totes les etiquetes són coses, coses... que adorem com el velló d'or.
Llavors com la llibertat no es pot definir, hi ha tres consells que et s'aproximen a ella:
No tinguis "tanta sort", ni t'aferris a la materia, tot en aquesta vida passa. !Deslliga't de la materia!
No jutgis les situacions pels quals la vida et porta, ja que es poden vonvertir "la mala sort" en bona i al contrari !No jutgis!
El que et passa, passa. !No et resisteixis als fets!
Segueix aquests cosells i et portarà a aquesta consciència que és la veritable Llibertat.
I em vaig a descansar i no a donar-li voltes a aqusts torrent de pensaments que et S'allunyen de la --- Llibertat.
