Llibertat

Molt sovint als fills, els sento dir "Quina sort tinc", yo a la sort li dic Sant Nicolau. També l'anomenen em de vegades "un bon àngel" o "estava escrit", però l'etiqueta més encertada és "el destí".

I el destí et coarta "la llebertat", ja que si passarà, facis el que facis passarà.

I aquí ve els canvis d'opinió que he tingut amb moltes persones sobre el tema.

I aquí entra, pro no etiquetar amb una paraula, el concepte de Llibertat.

Què entenc per Llibertat, i insisteixo no la paraula, és obrar el que la meva consciència em dicti.

Torna a sortir una altra parauleta, una altra etiqueta, consciència. I tornen les preguntes.

Què és consciència? i com és un concepte no té definició.

Però el que sí puc dir-vos que està per sobre del pensament que és aquest torrent de formes de pensar, formes de sentir, formes d'actuar, formes, formes, formes... i totes les formes són paraules i totes les paraules són etiquetes i totes les etiquetes són coses, coses... que adorem com el velló d'or.

Llavors com la llibertat no es pot definir, hi ha tres consells que et s'aproximen a ella:

No tinguis "tanta sort", ni t'aferris a la materia, tot en aquesta vida passa. !Deslliga't de la materia!

No jutgis les situacions pels quals la vida et porta, ja que es poden vonvertir "la mala sort" en bona i al contrari !No jutgis!

El que et passa, passa. !No et resisteixis als fets!

Segueix aquests cosells i et portarà a aquesta consciència que és la veritable Llibertat.

I em vaig a descansar i no a donar-li voltes a aqusts torrent de pensaments que et S'allunyen de la --- Llibertat.

Salida a Calafell

Entre Ángel Alonso y yo intentaremos hacer un breve resumen de la excursión a Calafell del miércoles 25 de Mayo.

La salida no tuvo nada de original, por no tener, no tuvo ni siquiera alguien que se retrasara.

Antes de llegar a Calafell hicimos una parada para desayunar en un área de servicio de la autopista.

Llegamos al destino y después de subir por unas calles muy estrechas y que además están en obras llegamos al castillo. Nos dividimos en dos grupos para facilitar la comprensión de la visita.

Primero visitamos el castillo donde nos explicaron toda la historia, no solo del castillo, sino de toda la comarca.

Después visitamos La Ciutadella donde también nos explicaron todo acerca de ella.

Bajamos con el autocar hasta el Paseo Marítimo donde comimos, muy bien, por cierto.

Después de comer fuimos paseando hasta la casa-museo de Carles Barral donde también nos explicaron la vida del poeta-editor y la evolución del pueblo de Calafell de una manera muy comprensible y amena, igual que lo habían sido las explicaciones de la mañana.

Realmente una de las cosas que habría que resaltar sería que las guías eran muy buenas profesionales.

Después de la explicación visitamos la casa a nuestro aire resultando muy curiosa e instructiva.

A continuación ¡el autocar! y después de hacer caravana en el cinturón, ¡hala! a contárselo a los nietos.


Ángel Alonso y Manolo Hernández

Jordània

J O R D À N I A

Hem coincidit tres persones de la classe que hem viatjat al Pròxim Orient i ens hem posat d'acord per fer uns petits comentaris de les nostres experiències.

PETRA

Petra: l’anomenen “la ciutat de pedra”, va ser fundada pels Edomites i ocupada en el segle XV AC pels Navateos, la ciutat des de fora no es veu, hi ha la Porta de les Gorges que és el accés amb un recorregut anomenat Siq d’uns 800 metres serpentejat que forma un laberint de roques que pugen paral·lelament cap a dalt, el guia que teníem ens va ensenyar que a 1 metre del sòl al llarg del recorregut d’entrada hi ha esculpida una regata en la roca que és per on entrava l’aigua a la ciutat. Els navateos per conquerir la ciutat van tallar aquest subministrament; dins es pot llogar una calessa per a dues persones o un camell per la visita ja que fa molta calor, trobes a banda i banda que les roques estan esculpides tant les cases com temples, capelles amb pintures i els nínxols, també es pot llogar un ase i amb ell pujar al monestir perquè hi ha 1000 graons desiguals que fan que la pujada sigui esgotadora, a dalt al monestir hi ha un bar que és una mica car però allà pots descansar sobre catifes y coixins, després hi ha unes vistes precioses dels voltants, la meva experiència aconsella que si es pot es faci el recorregut a peu ja que es veu amb més detall tot.

Nosaltres vam visitar la ciutat en un matí, encara que si es pot com a mínim és millor fer-ho en un parell de dies, cal portar un barret, em va semblar un gran descobriment i una sort el poder visitar-la.

MAR MORT

La meva estada a Jordània a part de fer turisme, tenia una finalitat terapèutica, l'estada a un hotel que tenia accés directe al Mar Mort ho permetia, així que cada matí a primera hora ben coberta de fang negre i a surar en aquelles aigües tant salades. Les postes de sol eren una meravella, i per la nit es podia veure a l'altre costat de mar les llums de Jerusalem, tot un espectacle.

JERASH ( GERASA )

És una ciutat a visitar després de Petra. Va ser ocupada pels romans l'any 63 AC i es va convertir en una de les 10 ciutats més importants de l'imperi. Ha estat amagada sota la sorra durant segles, va començar a ser excavada farà uns 70 anys, això i una bona restauració fan que siguin espectaculars les columnes, els temples, els dos teatres, la plaça oval, l'empedrat, tot plegat ens donen idea de l'urbanisme i la vida d'aquell temps.

RUTA DELS CASTELLS DEL DESERT

Són una successió d'edificis i ruïnes coneguts en el seu conjunt com a “castells del desert”, alguns daten del temps dels romans, altres sembla que van ser ocupats pels nabateus, també sembla que pels califes eren llocs d’estiueig i per la caça. També eren utilitzats per les caravanes que feien la ruta de la seda.

Construït amb basalt negre, és un dels més interessants. La seva fama es deu a què Lawrence d'Aràbia va romandre a la fortalesa durant l'hivern de 1917, mentre tenia lloc la revolta àrab contra els turcs.

És un dels més ben conservats, l'atracció principal són les habitacions decorades amb frescs de motius de caça que han estat declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

És un important edifici de dues plantes, sense cap arbre al voltant, és gran, sembla una fortalesa, té moltes habitacions molt ben conservades al voltant d'un pati central.

Amman

És la capital del regne Haiximita, la seva població és d'un milió de persones, el que suposa la meitat de la població de Jordània, els seus carrers (sobretot els del centre) estan plens de mercats exòtics.

Els seus habitants presumeixen que és la ciutat més antiga del món, els historiadors remunten els seus orígens a més de cinc mil anys enrere, i en les múltiples excavacions efectuades al llarg dels anys, s'han trobat restes de civilitzacions anteriors tant musulmanes com romanes o fins i tot de l'Edat de Pedra.

Des de la Ciutadella la vista de la ciutat és impressionant i es pot visitar, entre d’altres monuments, El Temple d’Hèrcules, El Gran Temple d’Amman, El Museu Arqueològic.

És de destacar el Teatre Romà amb una capacitat de 6000 persones, la seva bona conservació permet utilitzar-lo per alguns esdeveniments avui en dia.

Pel que fa a la gastronomia el plat típic de Jordània és el Mensaf, elaborat amb arròs, carn de xai i salsa de iogurt, també és típic com en altres països àrabs el falàfel que són una mena de croquetes de cigrons.

Amman és el centre neuràlgic de Jordània i des d'ella comencen moltes de les excursions que es realitzen al llarg i ample del país.

Wadi Rum

Situat al sud de Jordània, és famós perquè allà va viure Lawrence d’Aràbia; no és un desert com els que estem acostumats a veure (sorra daurada, dunes i més dunes, tot sec...), la sorra és rojenca i groga i hi ha nombroses muntanyes sent la més alta Jabal Umm ad Dami de 1.854 metres.

Veure la posta i la sortida del sol és una experiència única. Dormir al desert també es una experiència interessant, les instal·lacions per als turistes, sense ser hotels de 4 estrelles, són relativament còmodes.

És de destacar l’hospitalitat dels beduïns que viuen en aquest lloc tant inhòspit.

Per tot l’exposat, i per les moltes sensacions que s’arriben a viure, és una visita que jo aconsellaria.

Ha estat un treball enriquidor doncs és una manera d'acostar-nos més entre els alumnes de la classe, canviant impressions i punts de vista sobre el viatge.

Josep Maria, Teresa i Eduard

Enquestes al blog

Durant el mes d'abril vam tenir activa una enquesta al voltant de la utilització d'un aula virtual (Moodle) per a la classe d'Informàtica.

Només la vau respondre 10 persones, suposo que perquè acabàvem d'estrenar el blog i encara no estàveu familiaritzats amb aquest espai.

Malgrat les poques respostes, farem un resum dels resultats i a partir de les dades podeu respondre aquest missatge donant la vostra opinió sobre el tema.

Títol de l'enquesta:
Si utilitzes un aula virtual (moodle) per a la classe d'Informàtica, què opines?
Respostes:

• Em sembla molt útil, m'ajuda a organitzar-me 7 (70%)
• És útil, però em resulta incòmode haver d'entrar per mirar res 3 (30%)
• M'és indiferent, entro molt poques vegades 0 (0%)
• No hi entro, no la considero necessària 0 (0%)

La tendència és positiva però ens agradaria tenir més impressions de la vostra experiència amb l'aula virtual. Podeu escriure la vostra opinió responent aquest missatge en un comentari.

I encetem una nova enquesta, ara relacionada amb les últimes acampades a les places de moltes ciutats. A veure si participeu. La teniu a la dreta de la pantalla.

A sota hem afegit un vídeo que explica de manera molt senzilla como s'ha passat de la bombolla immobiliària a la crisi. Mireu-lo i digueu el que penseu.

Font de la imatge

Les xarces socials

Jo crec que les persones sempre hem tingut la necessitat de comunicar-nos i de saber. Això s’ha fet de diferents maneres al llarg de l’historia. L’invent de la impremta va ajudar a difondre el coneixement i les idees. Posteriorment la premsa va ajudar a ampliar la informació general, la local ja era un altre cosa. Aquesta es feia primordialment a traves de la parla.

En la meva infància, principis dels cinquanta, quan encara no havia arribat l’era de la tecnologia, m’hen recordo dels veïns reunits als capvespres d’estiu parant la fresca, de les dones en el safareig públic, els solells a l’hivern, sempre compartín llargues estones de conversa. A gairebé tots els pobles hi havia el cafè o un casino que també era un punt de trobada per a la tertúlia. Qui no ha sentit a parlar dels 4 gats a Barcelona, un lloc de tertúlia de grans artistes del modernisme. De tot això en sortien idees, projectes, coneixement, amics o enemics, etc.

En pocs anys l’húmanitat a anat inventant nous aparells que han transfomat o canviat el comportament de la gent, el cotxe, el televisor, la rentadora, la compra en una gran superficie i fins i tot la competitivitat en la feina ens han anat fent mes individualistes.

Durant un temps la informació I l’opinió l’hem trobat básicament en la TV. La radio i la premsa escrita segueixen essent mitjans importans però no tan. I el que si es cert es que aquesta informació i idees que ens donen sempre tenen una única direcció, de d’alt a vaig, i per les causes que ja he comentat anteriorment no la contrastem amb ningú.

No obstan des de l’entrada d’internet i amb internet les xarxes socials, facebook o twitter, aquestes tornen a posibilitar un nou canvi en els costums i la manera de fer de moltes persones, assossiacions, empreses, etc..

A partir de les xarves socials la informació, el coneixement o les idees es poden escampar de manera mes transversal, o si es vol, de manera mes democràtica, doncs un te la possibilitat de comunicar-se amb molta gent a l’hora, rebre i generar informació, contrastar opinions, coneïxer noves persones o trobar vells coneguts. Una cosa important de les xarxes socials, des del meu punt de vista, es que no tenen fronteres i la barrera que podrien suposar els idiomes s’esvaeïx ràpidament quan un te curiositat i interès.

Al principi he parlat del safareig public on tot es deia i tot se sabia. No se si dic una bajanada però jo penso que les xarxes socials son un gran safareig on hi cap tota l’humanitat.

Son importans les xarxes socials? Que poden fer? Per que serveixen? Com a mínim i ha dos Srs., un de Tunez i l’altre d’Egipte que s’ho deuen estar preguntan.

Com entrar-hi, com moures per allà i com sortir-ne sense haver-hi pres mal se n’encarrega el nostre mestre Sr. Joan Padros.

Hem celebrat el Dia del Llibre a la Freire

Igual que cada any des de fa molt temps, a l'escola hem volgut dedicar uns dies a fer més present el món de la lectura i els llibres entre nosaltres.
Com que enguany el dia 23 d'abril ha caigut al mig de les vacances, hem distribuït diferents activitats al llarg del mes i hem concentrat els actes més importants durant la primera setmana de maig.

Per començar, vam recollir frases relacionades amb la lectura i els llibres i les vam escriure en uns taulers virtuals. És un sistema senzill que permet la participació de moltes persones en línia, sense necessitat de registrar-se.
Això va permetre un treball de cerca a Internet i de distribució de les aportacions als taulers. El primer va estar ple de seguida. El segon encara té espai lliure per si algú vol col·laborar.
A més, en vam disposar un tercer per a les frases relacionades amb qualsevol altre tema.

El dia 21 de març és el Dia Internacional de la Poesia, que aquest any 2011 va estar dedicat al Japó en solidaritat pels greus desastres que ha sofert el país. Amb aquest motiu, alguns alumnes de classes de llengua van elaborar uns haikus, que és un tipus de poemes molt curts i senzills típics de la poesia tradicional japonesa.

El curs passat es va recuperar el Concurs literari, que no es convocava des de fa uns quants anys. A l'edició d'enguany hi ha hagut una més gran participació i ha estat una oportunitat de facilitar l'expressió escrita a tothom que ho ha volgut. Durant els propers dies penjarem els textos per què es puguin llegir.

Alguns grups d'Informàtica Inicial i de Competic 1 han elaborat punts de llibre amb imatges i textos que han buscat per Internet o que s'han inventat. Això, a part de ser una pràctica de les activitats a l'aula, és un bon record o un detall per regalar. Té l'avantatge de què es pot personalitzar, fins i tot amb fotos pròpies.

L'intercanvi de llibres sempre concentra l'atenció durant uns dies en què es poden portar a l'escola aquells llibres que ja hem llegit i que decidim cedir per què algú altre pugui gaudir de la seva lectura. Per cadascun s'obté un val que es pot bescanviar per un altre llibre el dia de l'intercanvi. La taula on s'exposen tots els exemplars fa molt de goig.

Ens agrada compartir les opinions sobre els nostres llibres preferits. Per això aprofitem aquestes dates per crear algun espai on poder parlar-ne. L'apartat Recomana un llibre aquesta vegada ha estat un lloc virtual que va acumulant pàgines a mesura que es van enviant comentaris. Entre els llibres recomanats hi ha molt bones propostes.

El plat fort de la celebració va tenir lloc el passat dimecres 4 de maig a la tarda. En primer lloc, el grup de teatre de l'Associació del Personal de "La Caixa" ens va oferir el muntatge escènic amb poemes de Miguel Hernández anomenat "Me llamo barro". Va ser un recital que va recórrer la vida i l'obra del poeta, amb una selecció de les composicions més rellevants. L'any 2010 es va commemorar el centenari del seu naixement.

A continuació, vam tenir la sort de veure la posada en escena d'una peça de dansa contemporània a càrrec de Judith Alonso, Anna Maria Lorenzo (dues alumnes del grup de Preparació per a la Prova d'Accés als Cicles Formatius de Grau Superior) i Vanesa Carrera, que van preparar i interpretar el poema Elegía en la versió cantada de Joan Manuel Serrat. Una interpretació fantàstica que es pot veure en el vídeo accessible des de la pàgina web dedicada al Dia del llibre 2011.

Per finalitzar, es va procedir al lliurament de premis del Concurs Literari. Moltes felicitacions a les persones guanyadores i ànims a tothom per repetir el proper any. Agraïm al Jurat la seva col·laboració.

Espai web del Dia del llibre 2011. No deixeu de visitar-lo.

Moltes gràcies a tothom que ha col·laborat per fer possible aquest recull.

La joventut

La joventut és un període de la vida humana comprés entre els deu i els vint-i-quatre anys. És un sinònim d’energia i vigor que engloba aspectes con la maduresa física, social i psicològica; a més aquesta època comporta uns problemes que no sempre sabem resoldre.

En la meva opinió, els joves es veuen sotmesos a experiències novadores, hàbits i conductes que tenen riscos clars per a la seva salut; per exemple, podem anomenar com a més habituals el tabac i l’alcohol, també el consum de droges il·legals, però també, el més tràgic, l’ús de vehicles (primera causa de mort entre els joves). Tampoc hem d’oblidar els problemes relacionats amb la salut sexual i reproductiva.

Segons algunes informacions, els joves en general, es mostren exigents i rebutgen es maneres educatives clàssiques però, en contrapartida, tenen menys capacitat d’esforç. També exterioritzen la seva preocupació social a través de voluntariats i mostren una actitud positiva davant la societat amb tolerància; davant la diversitat mantenen un fort sentit de la transcendència; no rebutgen la família clàssica com a institució i tenen un alt interès pel progrés.

En el món laboral, entre els joves es poden combinar diferents situacions. Per una banda trobem nois que tenen un títol universitari o formació professional i que van ampliant els seus coneixements amb màsters i cursets. Aquest, poc o molt, bo o mitja, tenen possibilitats de aconseguir una feina.

Per altre banda el fracàs escolar i l’abandonament escolar constitueixen uns dels grans problemes que afecta els joves. Aquesta situació es complica amb l'atur juvenil que impedeix la inserció al mon del treball.

Un nou fenomen social són els “ni – ni” una nova generació la principal característica dels quals és l’apatia per fer alguna cosa productiva per les seves vides; aquest joves viuen mantinguts pels seus pares fins edat adulta.

La joventut té necessitat d’ajuntar-se amb els seus iguals i han importat una nova modalitat, “les tribus urbanes”. Una tribu urbana és un grup de gent que es comporta d'acord a les ideologies d’una subcultura, que s’origina i desenvolupa en l’ambient d’una urb o ciutat.

Les tribus urbanes es caracteritzen per mantenir una estètica similars entre diferents individus de la mateixa tendència. Solen anar acompanyats de conviccions soci-polítiques, creences religioses o, de caràcter místic, depenent del moviment o tribu urbana pertanyent.

Divina la joventut verdadera que s’esforça i rebutja la passivitat. Si hi ha voluntat hi ha camí.

Picnik

Picnik és un programa de retoc de fotos que permet personalitzar-les amb les plantilles que el programa té. Cal tenir en compte que tot i sent gratuït, té opcions de pagament que poden anar des de: 4,95 euros al mes, 19,95 euros als 6 mesos i 24,95 euros a l´any. Amb aquests pagaments tens possibilitats de crear composicions més boniques i sofisticades, Aquestes opcions són les anomenades premium.

Per iniciar el procés has d'anar a Picnik i carregar una foto, des d'una carpeta del teu ordindor o també ,depenent del que vulguis fer, pots descarregar-te una foto des de flickrcc.bluemontains.net.

Un cop carregada la foto amb la qual vulguis modificar al Picnik, tens diverses opcions que pots anar utilitzant segons les teves necessitats. A la pestanya crear tens diverses possibilitat. Per exemple: Passar d'una foto en color a una altra de color sèpia o blanc i negre etc, No obstant també hi ha opcions premium que no pots utilitzar per ser de pagament com abans he explicat.

També hi ha una opció en la qual pots afegir text, adhesius a la foto, posar marcs, decorar-les amb motius de Nadal, però com en els casos anteriors hi ha més possibilitats en les opcions premium. En la pestanya edita pots retocar, rotar, corregir el color, enfocar, corregir els ulls vermells, etc.

Una vegada tens la foto com t'agrada has desar-la. Per fer-ho, i depenent del que vulguis fer amb ella, has de tenir en compte la mesura o el pes de la foto.

La Freire

Quisiera explicar, aunque solo sea por encima, la historia, y la influencia que ha tenido La Freire, que es como se la conoce, en los barrios de Verdun, Roquetes, Prosperidad, La Guineueta, Trinitat, … desde sus inicios.

Partamos de la idea de que está situada en un distrito compuesto en su mayoría por personas venidas de otras partes del Estado y como todos los inmigrantes forzosos, de origen muy humilde y con pocos conocimientos escolares. En este contexto en los años 70 se inaugura la Escuela de adultos Paulo Freire, en el centro de Nou Barris con muy pocos recursos económicos y humanos. A pesar de ello, los vecinos la ven como una posibilidad para alcanzar los conocimientos que no habían podido adquirir cuando hubiera sido normal y enseguida tuvo una gran acogida.

Impulsada por los docentes y parte de los alumnos pronto se implica en las reivindicaciones vecinales. La incorporación de Rafael Juncadella (Rafa) a los pocos profesores, da un impulso a la escuela convirtiéndola en el motor de las reivindicaciones culturales de Nou Barris, creando un día de fiesta y lucha por la cultura popular, que después de treinta años todavía se celebra en el parque más grande del distrito y se la conoce en toda Barcelona como “La Cultura va de festa”.

Esto hizo que muchos de los habitantes de estos barrios nos engancháramos a la enseñanza, incluso primaria, en esta escuela.

Naturalmente, ha ido evolucionando y por suerte otras entidades y organizaciones han ido tomando el relevo de las reivindicaciones puramente vecinales, lo cual ha permitido que los profesores se puedan dedicar más a lo que les corresponde, que es enseñar.

Al mismo tiempo se han ido ampliando las materias que se imparten, modernizando los sistemas, con las últimas tecnologías, como pizarras electrónicas (aunque necesitamos más).

También necesitamos un ascensor que no tenemos, más y mejor mantenimiento de la escuela, y algún profesor, entre otras muchas cosas.

En este curso hemos cumplido treinta años y con el impulso del actual claustro de profesores, lo celebramos con una serie de actividades lúdico-culturales, recordando el pasado, valorando el presente y con la mirada en el futuro.

+Info

El sport i la cultura en la gent gran

Acabada la vida activa d'una persona el més important és no deixar-se arrossegar per la vida sedentària del "ara no faig res, ja he fet suficient" sinó dins de les teves possibilitats treballar tant el cos com la ment.

Els gimnasos estan preparats per a tot tipus d'activitat des de natació fins a caminar o fer classes dirigides de tonificació o ioga per relaxar-te.

També els ajuntaments t'ofereixen les seves instal·lacions i programen molts esdeveniments preparats perquè puguem gaudir caminant alhora que descobrint la bellesa que tant a la ciutat com als seus voltants hi ha.

Els avantatges són incomptables, mantens el teu pes, evites tots els petits mals, també redueixes el risc a altres malalties més importants com ara la diabetis, l'artrosi entre molts d’altres.

Per aconseguir això cal tenir una mentalitat oberta, no posar-te metes, ser constant, tenir molta voluntat i pensar que tenim molts anys per davant per gaudir de la vida.

L'altra faceta que no cal oblidar, tan important com la primera, és exercitar la ment. Aquí cal seguir els mateixos criteris que pel cos, de manera que no s’atrofiï.

Si pel cos l'enemic número u és la cadira, per a la ment l'enemic número u és la "caixa tonta"

A les ciutats hi ha moltes possibilitats d’activitats, començant per les biblioteques, la lectura és fonamental amb un ventall de temes. El cinema i la bona música també estan a l'abast de tothom.

Una altra activitat molt recomanable és l’adquirir coneixements com poden ser a través de conferències o cursets també amb un ventall molt ampli de temes.

El cos humà està format per matèria que no s'ha d'oblidar, però sobretot ens diferenciem dels altres éssers en què tenim Vida que també cal cultivar i mentre siguem capaços de gaudir de coses immaterials com pot ser la bellesa d'un quadre, una poesia, una simfonia o la companyia d'un altre persona sense demanar res a canvi, VIVIM.

Definiciones de Web 2.0 en Wikipedia

Hola un saludo para todos

No sabia nada sobre Web 2.0 me ha parecido muy interesante la cantidad de cosas que se pueden hacer que yo nunca habia visto y creo son muy importantes en informática .Cada dia se aprende alguna cosa nueva, esta ha sido una de las que mas me ha llamado la atención.

He quedado sorprendido de lo que se puede hacer con las herramientas de Web 2.0,en los enlaces que tiene esta página, se puede ver muchas cosas interesantes que creo son de mucha utilidad para trabajar con el ordenadór.

El termino Web 2.0 está comunmente asociado con un fenómeno social, basado en la interacción que se logra a partir de diferentes aplicaciones web, que facilitan el compartir información, la interoperatividad, el diseño centrado en el usuario wikipedia.

Fase transitoria del mundo digital. Ni idea de hacia dónde va, ni cuánto durará, pero por el momento parece divertido. negrosobreblanco.

Nueva versión de Internet en la que el usuario participa en la elaboración de los contenidos. blogsaldehuela.

Concepto que define el modelo de web surgido después del batacazo de las puntocom. La característica más destacada de la Web 2.0 es su interacción con los usuarios. Básicamente se trata de dejar que sean ellos los que se curren el contenido de la página, o al menos que colaboren de alguna forma.

Conjunto de herramientas de internet pensadas para la participación de usuarias y usuarios. La mayoría son fáciles y gratuitas. masticable.

Espero que esto nos sirva para adquirir mas conocimientos de informática.

Angel Alonso