Les xarces socials

Jo crec que les persones sempre hem tingut la necessitat de comunicar-nos i de saber. Això s’ha fet de diferents maneres al llarg de l’historia. L’invent de la impremta va ajudar a difondre el coneixement i les idees. Posteriorment la premsa va ajudar a ampliar la informació general, la local ja era un altre cosa. Aquesta es feia primordialment a traves de la parla.

En la meva infància, principis dels cinquanta, quan encara no havia arribat l’era de la tecnologia, m’hen recordo dels veïns reunits als capvespres d’estiu parant la fresca, de les dones en el safareig públic, els solells a l’hivern, sempre compartín llargues estones de conversa. A gairebé tots els pobles hi havia el cafè o un casino que també era un punt de trobada per a la tertúlia. Qui no ha sentit a parlar dels 4 gats a Barcelona, un lloc de tertúlia de grans artistes del modernisme. De tot això en sortien idees, projectes, coneixement, amics o enemics, etc.

En pocs anys l’húmanitat a anat inventant nous aparells que han transfomat o canviat el comportament de la gent, el cotxe, el televisor, la rentadora, la compra en una gran superficie i fins i tot la competitivitat en la feina ens han anat fent mes individualistes.

Durant un temps la informació I l’opinió l’hem trobat básicament en la TV. La radio i la premsa escrita segueixen essent mitjans importans però no tan. I el que si es cert es que aquesta informació i idees que ens donen sempre tenen una única direcció, de d’alt a vaig, i per les causes que ja he comentat anteriorment no la contrastem amb ningú.

No obstan des de l’entrada d’internet i amb internet les xarxes socials, facebook o twitter, aquestes tornen a posibilitar un nou canvi en els costums i la manera de fer de moltes persones, assossiacions, empreses, etc..

A partir de les xarves socials la informació, el coneixement o les idees es poden escampar de manera mes transversal, o si es vol, de manera mes democràtica, doncs un te la possibilitat de comunicar-se amb molta gent a l’hora, rebre i generar informació, contrastar opinions, coneïxer noves persones o trobar vells coneguts. Una cosa important de les xarxes socials, des del meu punt de vista, es que no tenen fronteres i la barrera que podrien suposar els idiomes s’esvaeïx ràpidament quan un te curiositat i interès.

Al principi he parlat del safareig public on tot es deia i tot se sabia. No se si dic una bajanada però jo penso que les xarxes socials son un gran safareig on hi cap tota l’humanitat.

Son importans les xarxes socials? Que poden fer? Per que serveixen? Com a mínim i ha dos Srs., un de Tunez i l’altre d’Egipte que s’ho deuen estar preguntan.

Com entrar-hi, com moures per allà i com sortir-ne sense haver-hi pres mal se n’encarrega el nostre mestre Sr. Joan Padros.